El Tribunal Constitucional (TC) en Sentència de 16 de febrer de 2017 declara parcialment inconstitucionals i nuls determinats preceptes de la Norma Foral 16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa (preceptes idèntics als aplicables en territori comú, d’acord amb l’establert en el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals), quan “sotmeten a tributació situacions inexpresivas de capacitat econòmica impedint als contribuents acreditar que no es va produir efectivament un increment de valor”. D’aquesta forma, el TC considera que el citat impost és contrari al principi constitucional de capacitat econòmica (Art. 31.1 CE).

Cal recordar que aquest impost grava l’increment de valor dels terrenys derivat de la titularitat dels immobles durant un determinat període de temps, mínim un any i màxim vint anys, mitjançant un mètode objectiu de quantificació de l’increment de valor del que resulta, sempre, una quota positiva, però sense tenir en compte que, a causa de la crisi immobiliària, la transmissió dels immobles pot no generar un augment de valor real al contribuent.

El TC estima que els preceptes controvertits, en la mesura que no han previst excloure de gravamen a les situacions inexpresivas de capacitat econòmica per inexistència d’increment de valor o, fins i tot, la possible existència de decremento patrimonial, han de ser considerats inconstitucionals i nuls, ordenant al Legislador l’adaptació o modificació pertinent, en la seva llibertat de configuració normativa.

Si bé aquest pronunciament es refereix únicament als preceptes de la Norma Foral de Guipúscoa, es preveu que el TC es pronunciarà en el mateix sentit respecte a la normativa estatal en altres qüestions d’inconstitucionalitat que té pendents.

Per això, els contribuents que es trobin en dites suposades d’inexistència d’increment de valor i hagin ingressat el deute tributari per plusvàlua mitjançant l’oportuna autoliquidació, en tant no hagi prescrit el seu dret (4 anys des de l’autoliquidació) podran instar la rectificació de les autoliquidacions de plusvàlua amb sol·licitud de devolució d’ingressos indeguts.

És de destacar que la Sentència del TC no estableix límits temporals, per això, mentre no existeixin pronunciaments posteriors d’aquest Tribunal que fitin el pronunciament aconseguit, quedaria oberta, para al seu moment, la via per instar la nul·litat de les actuacions consolidades en les quals no es pugui instar la rectificació, bé per prescripció ben perquè intervé liquidació ferma.

Cal recordar que, en tot cas, per instar la rectificació i la devolució de l’ingressat, més els interessos que s’hagin generat per l’ingrés indegut, serà necessari aportar proves amb vista a acreditar la inexistència de l’increment de valor en qüestió.
Per a més informació sobre aquest tema poden posar-se en contacte amb la nostra assessoria fiscal. Tel. 93 481 31 61

Així mateix, quedem a la seva sencera disposició per prestar-los el nostre assessorament en la preparació de les instàncies de rectificació i sol·licituds de devolució d’ingressos indeguts que, si escau, resultin procedents.