Com ja els vàrem anticipar a la Circular 11-2017, el passat 16 de febrer de 2017 el Tribunal Constitucional va declarar parcialment inconstitucionals i nuls determinats preceptes de la Norma Foral 16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa (preceptes idèntics als aplicables en territori comú, d’acord amb l’establert en el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals), quan “sotmetien a tributació situacions inexpresivas de capacitat econòmica impedint als contribuents acreditar que no s’havia produït efectivament un increment de valor”. Posteriorment, la STC d’1 de març de 2017 es va pronunciar en iguals termes respecte a la Norma Foral d’Àlaba.

Com saben, la transmissió d’un immoble per qualsevol títol (compravenda, successió, donació, etc.) origina, entre uns altres, la meritació de la coneguda “plusvàlua municipal”, o més tècnicament, de l’Impost sobre l’Increment del Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana. Aquest impost, gestionat per les Administracions Locals, grava l’increment de valor dels terrenys posat de manifest al moment de la meritació i experimentat al llarg d’un període màxim de vint anys.Amb la regulació actual, pràcticament qualsevol transmissió d’immoble generava plusvàlua municipal ja que, amb independència del valor real de l’immoble al moment de la transmissió, l’impost s’havia de calcular prenent l’augment de valor del terreny que havia tingut aquest segons el cadastre. Es produïen per això situacions en les quals no havent-hi un increment real del valor dels terrenys, havia de liquidar-se l’Impost.

Com també els avançàvem en la Circular 11-2017 era previsible que el TC es pronunciés en el mateix sentit respecte a la normativa estatal en altres qüestions d’inconstitucionalitat que tenia pendents. El que ja ha esdevingut.

Per això, els remetem la present circular per informar-los que el Ple del Tribunal Constitucional acaba d’acordar per unanimitat [1], que aquells preceptes de la norma que no vinculen l’impost a l’increment real del valor del bé vulneren el text Constitucional en ser contraris al principi de capacitat econòmica i, per això, els declara nuls, assenyalant que serà el legislador el que haurà de modificar-los per establir un règim legal que “permeti arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència de l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana”.

[1] Sentència dictada el passat 11/05/2017 pel Tribunal Constitucional (publicada al BOE el 16/05/2017)

En ser declarats nuls els preceptes que graven aquest increment “fictici”, tots aquells contribuents que es trobin en aquesta situació i en tant no hagi prescrit el seu dret (4 anys des de l’autoliquidació) podran instar la rectificació de les autoliquidacions de plusvàlua i sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts.

No obstant això l’anterior, el TC no fita els efectes retroactius i temporals de la sentència, per la qual cosa es mantindria oberta la via per instar la nul·litat d’actuacions en aquells contribuents respecte dels quals, per prescripció o fermesa, no poguessin instar la rectificació de la seva autoliquidació o declaració-liquidació, la qual cosa caldria analitzar cas per cas.

A costa de l’adaptació que realitzi el legislador estatal, Guipúscoa i Àlaba ja han adaptat les seves respectives normatives aclarint que l’obligació tributària neix amb la necessària existència d’increment de valor dels terrenys, i que aquest increment es determinarà per comparació del valor d’adquisició i del valor de transmissió. Els valors seran els tinguts en compte o els que haurien de tenir-se en compte a l’efecte dels respectius impostos que sotmeten a gravamen la transmissió de la propietat dels terrenys o, en defecte d’això, pel valor real que en cada cas correspongui, sense que es realitzi addició de despeses millores o altres conceptes, ni actualització pel transcurs del temps.

Així mateix aquestes normatives forals han previst un règim transitori que limita els efectes de la sentència; en concret, a les liquidacions fermes d’impostos reportats amb anterioritat a la publicació de la Sentència no els resultarà d’aplicació les modificacions introduïdes en la normativa, ni podran rectificar les mateixes i els procediments recaptatoris de les mateixes continuaran exigint-se fins a la seva integro cobrament.

Quant a les liquidacions dictades amb posterioritat a la data de publicació de la sentència però reportades amb anterioritat a aquesta data sí que els resultarà d’aplicació la nova disposició normativa.

Finalment quant a les liquidacions recorregudes en via administrativa de recurs que es trobin pendents de resolució, es remetran a l’òrgan administratiu encarregat de la liquidació perquè practiqui, si escau, nova liquidació tenint en compte la nova disposició normativa.

Si precisa de qualsevol aclariment sobre aquest tema pot posar-se en contacte amb l’Assessoria fiscal del Gremi, tel. 93 481 31 61.