L’IAE, o impost sobre activitats econòmiques, és un impost que moltes petites empreses van poder deixar de pagar fa ja alguns anys gràcies a l’exempció que la Llei d’Hisendes Locals va establir en relació a l’import net de la xifra de negocis. Més concretament la norma va disposar que quedarien exempts de l’impost, entre uns altres: (i) les persones físiques i (ii) els subjectes passius de l’Impost de societats que tinguessin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 d’euros. A aquests efectes, s’establien tres precisions:
– En primer lloc, que per als subjectes passius de l’Impost de societats, l’import net de la xifra de negocis a tenir en compte havia de ser la del període impositiu el termini del qual de presentació de declaració hagués finalitzat l’any anterior al de la meritació del IAE. És a dir, sempre que l’exercici de l’empresa coincideixi amb l’any natural, per determinar si aplica l’exempció en el IAE en l’exercici 2018 ha d’atendre’s a l’import net de la xifra de negocis del període corresponent a l’any 2016.
– En segon lloc, és important recordar que per aplicar aquesta exempció a qualsevol activitat desenvolupada pel subjecte passiu, ha d’atendre’s a l’import de la xifra de negocis del conjunt de les activitats econòmiques exercides per ell.
– Finalment, la norma establia que quan l’entitat formava part d’un grup mercantil de societats (en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç), l’import net de la xifra de negocis que s’havia de tenir en compte era el del conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup.
Doncs bé, fins a fa escassos mesos, l’Agència Tributària interpretava aquest precepte entenent que resultava aplicable a qualsevol grup de societats que complís els requisits de l’article 42 del Ccom., amb independència que consolidessin o no mercantilment. No obstant això, el Tribunal Suprem, en sentència de 6 de març de 2018, nombre de recurs 181/2017, ha interpretat que aquesta clàusula, només resulta aplicable a aquells grups mercantils la societat dominant dels quals resulta obligada a formular i presentar comptes anuals consolidats. En cas contrari, l’import net de la xifra de negocis no ha de sumar-se i es computa, amb caràcter general, a nivell individual.
Per tant, i com primera conclusió, és necessari revisar les quotes del IAE de les empreses que formin part de grups mercantils però que no tinguin obligació de consolidar mercantilment per verificar si, sobre la base d’aquesta nova interpretació, cal aplicar l’exempció del milió d’euros.
Un altre aspecte important és que aquest criteri pot permetre reduir la quota del IAE d’aquelles empreses que no estiguin exemptes perquè superen el milió d’euros d’import net de la xifra de negocis. Recordem que per calcular la quota del IAE s’apliquen uns coeficients de ponderació que augmenten en funció de l’import net de la xifra de negocis.
Fins avui, aquesta xifra es calculava també de forma conjunta quan les societats pertanyien a un grup mercantil. Doncs bé, amb aquest nou criteri jurisprudencial, aquells grups que no tinguin l’obligació mercantil de formular i presentar comptes anuals consolidats, hauran de prendre com a xifra per trobar el coeficient de ponderació, l’import net de la xifra de negocis individual de la societat i no la del grup, la qual cosa també pot suposar un important estalvi.
Per tant, com a segona conclusió, cal revisar el coeficient de ponderació que s’està aplicant a la quota del IAE d’aquelles societats que pertanyin a un grup mercantil que no consolidi mercantilment, doncs és molt probable que aquesta quota quedi reduïda.
NOEMÍ ANDRÉS
Advocada – Assessora fiscal del Gremi