Revocació de sanció per absència d’ànim defraudador

La nostra atenció es centra en un cas recent en què una societat mercantil ha aconseguit la revocació d’una sanció imposada pel TEAR de Madrid en relació amb el procediment sancionador de l’IVA corresponent a l’any 2018.
Context del cas
La societat va ser sancionada per no haver consignat en la seva autoliquidació del 1T/2018 la quota d’IVA derivada de l’adquisició d’un immoble.
Aquesta operació estava subjecta a inversió del subjecte passiu. La societat va recórrer aquesta decisió. En el recurs d’alçada, la mercantil va argumentar que l’omissió va ser per un error.
L’error va ser causat per l’ús del programari comptable que automatitza la generació de l’autoliquidació. Això va impedir la detecció immediata de la incidència.
Tot i haver realitzat les comprovacions pertinents, no es va detectar l’error en l’autoliquidació.
Fets rellevants i resolució
L’element clau del recurs va ser demostrar que no hi havia cap intenció de ocultar informació a l’Agència Tributària. Aquesta postura va ser recolzada pel TEAC, que va estimar el recurs. Es fonamentava en la Sentència del Tribunal Suprem de 25 de juliol de 2023 (rec. núm. 5234/2021). En aquesta decisió, el Tribunal va establir que, tot i que la societat no havia ingressat les quotes corresponents de l’IVA, tampoc es va produir cap perjudici econòmic. A l’Hisenda Pública no se li va causar cap dany, ni es van detectar indicis de frau fiscal. Això es devia al fet que la societat complia els requisits per a la deduïbilitat de les quotes d’IVA suportades.
Implicacions professionals
Aquest cas subratlla la importància de distingir entre errors de bona fe i conductes doloses en l’àmbit tributari. La decisió del TEAC recorda que, en situacions en què la manca d’intent defraudador és demostrable –com en aquest cas, on la fallada va ser atribuïda a un error tècnic–, pot resultar procedent la revocació de sancions, fins i tot quan hi hagi hagut irregularitats en l’ingrés de les quotes d’IVA.
Així, aquesta resolució ens recorda la necessitat de mantenir un control estricte sobre els sistemes informàtics i els procediments comptables, així com la importància de documentar correctament qualsevol incidència que pugui aparèixer en els processos d’autoliquidació.