Tot i que el primer precedent del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya s’associa a les confraries d’impressors de Barcelona de finals del s. XV, l’embrió de l’entitat tal com la coneixem a l’actualitat se situa al 1948 amb el Gremio de Maestros Impresores de Barcelona y su Provincia, Tipógrafos, Litógrafos y afines que inicialment va aglutinar uns 2.000 empresaris i prop de 15.000 treballadors.

En l’etapa moderna, el gremi va tenir com a primer president al Sr. José María Gómez Rivera (1948-1962) i al principi va comptar entre les seves atribucions les de distribuir matèries primeres i gestionar la renovació de la maquinària. També va organitzar el primer Congreso Nacional de Artes Gráficas. A partir d’aquí, Catalunya començaria un lideratge en el sector de les arts gràfiques a l’Estat que ha mantingut fins a l’actualitat.

De fet, els primers gremis van servir fins al s. XVIII als col·lectius d’artesans per preservar els seus privilegis laborals i a l’antic règim per sostenir l’entramat polític. Ja al s. XIX, un dels antecedents destacats va ser l’Instituto Catalán de las Artes del Libro, que va crear una escola de futurs professionals del llibre. Aquest sector va ser molt actiu al món associatiu fins que arriba la guerra civil que deixa molt tocada la indústria gràfica que necessita uns anys per revifar-se, superar les col·lectivitzacions i recuperar el patrimoni una vegada acabat el conflicte.

Tornant al Gremio de Maestros Impresores de Barcelona y su Provincia, Tipógrafos, Litógrafos y afines, al 1960, encara sota la presidència del Sr. José María Gómez, l’entitat trasllada les seves oficines al c/Diputació, 306 per tal d’ampliar les seves activitats; dos anys més tard, el Sr. Miquel Sabaté i Pijoan (1962-1971) és escollit president i inicia un mandat d’una gran estabilitat econòmica i un fort desenvolupament de l’activitat en què al gremi se li atribueixen funcions com la recaptació tributària. Al Sr. Sabaté el substitueix el Sr. Bernardo Gómez Montorio (1971-1978), que es dedica a implementar el règim de qualificacions professionals vigent al conveni en una època marcada per la conflictivitat social i la transformació de les estructures organitzatives. El pròxim president és el Sr. Antoni Algueró i Algueró (1978-1995), el primer escollit per l’assemblea general i que destaca per saber cohesionar l’entitat i atorgar-li un paper rellevant així com ampliarne els serveis; en aquesta etapa s’impulsa la revista Gremi i es crea la figura del secretari general. Una altra de les seves fites és la compra de patrimoni com el local on avui resideix la seu social del gremi, a la Gran Via, 645 6è de Barcelona, que es realitza al 1980 amb l’ajuda dels agremiats. Sota el mandat del Sr. Algueró, el gremi aposta també per potenciar la formació professional fundant un centre propi: l’Escola de Formació Professional “Antoni Algueró”, creada al 1987 a Sant Just Desvern. A banda, s’incorpora a l’entitat el Gremio de Manipulados de Cartón que converteix al gremi en la patronal més representativa del cicle gràfic de Catalunya. Després de la mort sobtada del Sr. Algueró al març de 1995, el Sr. Germán Gorri Ochoa (1995-2003) es posa al capdavant de l’entitat amb una programa en què reafirma la voluntat de l’associació de fer de la formació un dels eixos principals junt amb un procés de modernització i millora dels serveis i l’estructura organitzativa. El van seguir en el càrrec el Sr. Bernat Gómez (2004- 2012), el Sr. Francesc Hostench (2012-2015) el Sr. Iban Cid, (2015-2019) y Joan Nogués, actual president.

La informació d’aquesta secció ha estat extreta del capítol “El asociacionismo empresarial en la época contemporánea”, de Josep M. Mundet i Gifre, inclòs al llibre “Cinco Siglos de Historia Gráfica: Gremio de Industrias Gráficas de Barcelona 1498-1998”, publicat pel Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya.