DE LA SEQUERA A LA TRANSICIÓ HÍDRICA

Benvolguts, agremiats/agremiades.

Us fem arribar l’estudi “De la sequera a la transició hídrica”, elaborat pel Gabinet d’Estudis i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, presentat en roda de premsa aquest matí als mitjans de comunicació.

Des de la Cambra hem decidit iniciar una nova línia de recerca i de posicionament en un tema tan urgent per al nostre sistema productiu com són els recursos hídrics.

En aquest estudi es posa en evidència la manca d’inversions durant l’última dècada, i s’incideix en les qüestions més essencials de cara a afrontar, per una banda, l’emergència actual per una sequera que ha superat tots els registres històrics i, per l’altra banda, el desafiament de construir un nou sistema hídric a Catalunya, fonamentat en l’eficiència i en les noves fonts de recurs, especialment dins l’àmbit de la dessalinització i la reutilització.

Us animem a llegir aquest estudi i a transmetre qualsevol qüestió o suggeriment que us sorgeixi a la Sra. Alícia Casart, directora d’Estudis d’Infraestructures, que n’ha coordinat la redacció.

Sapigueu també que, de la part del Comitè Executiu de la Cambra, el vicepresident primer Sr. Eloi Planes, que ha liderat l’estudi, està al càrrec de la coordinació de totes les activitats de la nostra institució dins l’àmbit de l’aigua.

EXPOSICIÓ DELS SECTORS A LA SEQUERA

Sectors económics:

• L’agricultura i la ramaderia suposen el 81,8% i el 49,2% del corresponent a les conques internes.

Sector turístic:

• Les conques internes concentren el 90% de les places turístiques i el 92% de les places hoteleres.

• El 67,9% de les places hoteleres de Catalunya es troben en nivell d’emergència.

Economia Catalana:

• El 80,7% del VAB de Catalunya es genera a les CIC i per tant està exposat a la sequera.

ÀMBIT MUNICIPAL

La renovació de les infraestructures que suporten els serveis urbans d’abastament i sanejament plantegen una problemàtica específica.

Segons l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), del consum total d’aigua de xarxa municipal consumida a Catalunya, el 78,50% és aigua efectivament registrada a comptadors, l’11,50% correspon a consums no registrats i el 10% es perd en fuites. Això implica un rendiment mig de les xarxes del 78,5%.

S’ha de trencar amb la tònica de baixa inversió en la xarxa urbana, actuant en la seva renovació i en la modernització i millora dels sistemes de control del consum.

OFERTA: PLANIFICACIÓ VIGENT

La planificació vigent de l’ACA (3er cicle) va identificar un dèficit hídric per abans de l’horitzó 2039, al sistema Ter-Llobregat, d’uns 184 hm3/any en situació de sequera extrema. És necessària una aportació complementària de 6m3/s, que l’ACA va planificar en dos horitzons, 2027 (3,5 m3/s) i abans del 2039 (2,5 m3/s).

Posteriorment, l’AMB va aprovar el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua (PECIA), mirant a l’horitzó 2050 i per l’àmbit geogràfic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, complementant les propostes del 3er cicle de planificació de l’ACA.

Les xifres d’inversió estimades per a la constitució d’aquest nou sistema al Besòs (excloent les actuacions d’ampliació actualment en marxa) representarien un total de 550 MEUR, que s’afegirien a la inversió prevista en la planificació ACA vigent.

PROPOSTA DE NOUS HORITZONS I INVERSIONS

Objectiu 2040: construcció d’un nou model hídric a Catalunya, inversió total acumulada 2022 – 2040 = 5.200 MEU.

Inversió total prevista per l’ACA per 2022-2027 (2.438 MEUR), més les actualitzacions d’inversions originalment previstes per ITAM Tordera-II i Foix (+245 MEUR) i les noves ETAP i ERA Besòs (550 MEUR).

PROJECTE DE TRANSICIÓ HÍDRICA 2040

Abans de la sequera

Abans de la sequera, l’aigua consumida dins la Barcelona metropolitana era, de mitjana, un 95% de procedència superficial i subterrània i 5% dessalinitzada.

Durant l’actual sequera

Durant l’actual episodi de sequera, l’aigua consumida dins la Barcelona metropolitana ha arribat a ser en un 33% dessalinitzada i en un 25% regenerada (més un 19% d’origen superficial i un 23% subterrània).

Regeneració

Fins l’any 2022, l’aigua regenerada s’ha vingut utilitzant majoritàriament per a finalitats ambientals; dins l’àmbit urbà, a reg de carrers, parcs, etc. Els usos industrials han anat creixent en els últims anys.

La introducció d’aigua regenerada a riu per ser posteriorment potabilitzada per al consum humà ha anat lligada a la situació d’excepcionalitat per sequera (dictat per l’ACA amb l’OK de Salut). La reutilització no ha fet més que començar.

ACCIONS A EMPRENDRE PER AFRONTAR L’EMERGÈNCIA

Les indústries que actualment estan tractant d’evolucionar cap a un consum més eficient i sostenible es troben en un context força limitant. En aquest terreny, l’Administració ha de garantir un recolzament a diferents nivells:

Mesures justes que posin pressió sobre les empreses que no facin els deures en l’actual context de restricció, i que a la vegada apliquin subvencions/compensacions/incentius per aquelles que sí els estan volent fer.

Coordinant i alineant els diferents Departaments de l’Administració (Indústria, Acció Climàtica-ACA, Salut) i creant protocols àgils per facilitar la posada en marxa de nous processos de cara a l’estalvi d’aigua (sobretot en el terreny de la reutilització) que algunes indústries coneixen però que ara mateix costa d’implementar.

Aportant guia i suport, orientats a nivell sectorial (CNAE), per poder aplicar estalvis de consum. Es troba a faltar una estructura en aquest terreny, per exemple una oficina d’assessorament sectorial, i els pertinents incentius/ compensacions.

D’altra banda, s’ha de continuar incentivant als consums domèstic i comercial per estalviar aigua, concentrant els esforços en una reglamentació/normativa positiva.

ELS SECTORS PRODUCTIUS DAVANT DE LA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA

Les indústries amb captacions directes d’aigua estan subjectes a les directrius directes de l’ACA.

El nombre d’indústries que han proposat a l’ACA plans de reducció dels seus consums d’aigua ha crescut en els últims mesos. Aquestes indústries podran evitar les restriccions actuals del 25% (assumint una reducció inferior, fins al 5%).

Les indústries que prenen l’aigua de la xarxa es troben sota la tutela dels Ajuntaments.

Reclamen un projecte de transició hídrica cap a un nou model més resilient, al qual volen contribuir activament, que impliqui tant la demanda com l’oferta, i que concentri un esforç particular en la reutilització.

Tenim la necessitat temporal de fer la connexió de la confederació d´aigües de Tarragona amb la de Ter Llobregat per tal de combatre la sequera i la necessitat urgent d’aigua.

Cal, doncs, facilitar solucions a les nostres empreses, a dos nivells:

Per afrontar i superar l’episodi d’emergència actual.
Per ajudar-les a contribuir activament a la transició hídrica del nostre territori.

PEL QUE FA LA DEMANDA: REUTILITZACIÓ D’AIGUA EN LA INDÚSTRIA

La infraestructura de regeneració que preveu la planificació vigent permetrà establir una excel·lent plataforma en aquest terreny.

Les alternatives a la gestió hídrica industrial actual es troben en dos àmbits:

Nova generació de recurs privat (=regeneració d’efluents depurats en EDAR privades i posterior reutilització o reutilitzacions internes.

Substitució de les fonts actuals conven[1]cionals per aigua regenerada procedent d’EDAR pública.

Les línies d’ajut que està impulsant actualment el Departament d’Empresa i Treball en el terreny de l’assessorament (“cupons” per a la contractació d’auditories hídriques), l’impuls de projectes col·laboratius i R+D i innovació suposen una bona noticia; serà esencial que es mantinguin en agenda de forma continuada, com a acompanyament permanent a la transformació de les empreses.